EL CONCERT DIDÀCTIC
Es pretén un doble objectiu: 1) donar a conèixer les característiques d'aquests instruments d'origen medieval, 2) fer un recorregut històric musical des dels seus inicis fins als nostres dies.
Cal recordar la importància de la música com a llenguatge universal d'origen ancestral, que ajuda a la persona tant a nivell individual (equilibri emocional, relaxament, aprenentatge, etc.) com a col·lectiu que cohesiona el grup (himnes, corals, orquestres, etc.)
En l'època medieval dels segles V al XIV hi havia música profana: trobadors (compositors), joglars (intèrprets) i també música religiosa cantada als monestirs (cant gregorià), el seu origen data del segle VI en l'època del papa Gregori I.
SEGLE XI - Cant religiós d'origen gregorià (cant pla no superior a una octava). El seu ritme es basa en l'accent tònic.
SEGLE XII - Gènere Estampida, tracta d'un amor cortesà. Va ser una dansa de les formes típiques de música.
SEGLE XIII - Alfons X el savi, va fer un recull de músiques; jueves, cristianes, àrabs. Arribant a recollir 417 "cantigas".
SEGLE XIV - Rondó, moviment viu amb dues o més represes del motiu principal. Extret del llibre vermell de Montserrat.
A partir del segle XV, el concert segueix amb diferents moviments musicals.
SEGLE XV - Renaixement, melodies basades en models antics però amb llibertat d'alterar les notes. Apareix la tonalitat. La música acompanya la dansa alegre "Gallarda".
SEGLE XVI - Combinació de melodies. Certes cançons d'humor que a Espanya s'anomena "Ensalada".
SEGLE XVII - Transició del Renaixement al Barroc, danses i moviments de ritme oposats.
SEGLE XVIII - Classicisme, melodies clares i ritme senzill. Van apareixent instruments nous i desapareixent d'altres com el llaüt.
SEGLE XIX - Romanticisme, melodia apassionada expressiva i sentimental, ritme complex i lliure amb canvis freqüents.
SEGLE XX - Nacionalisme, autors que estudien a l'estranger, i en tornar fan les seves pròpies composicions nacionals.
SEGLE XV - Renaixement, melodies basades en models antics però amb llibertat d'alterar les notes. Apareix la tonalitat. La música acompanya la dansa alegre "Gallarda".
SEGLE XVI - Combinació de melodies. Certes cançons d'humor que a Espanya s'anomena "Ensalada".
SEGLE XVII - Transició del Renaixement al Barroc, danses i moviments de ritme oposats.
SEGLE XVIII - Classicisme, melodies clares i ritme senzill. Van apareixent instruments nous i desapareixent d'altres com el llaüt.
SEGLE XIX - Romanticisme, melodia apassionada expressiva i sentimental, ritme complex i lliure amb canvis freqüents.
SEGLE XX - Nacionalisme, autors que estudien a l'estranger, i en tornar fan les seves pròpies composicions nacionals.
 |
| J. Mallafré (Bandurria) - R. Marsol (Mandolina) - J. Mª. Serrando (Llaüt) - F. Barranco (Guitarra) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada